Compartir a:
OPEL Manta GT/E
Origen: Barcelona, Espanya, 1984
Aquesta és una unitat de l’Opel Manta B2 GT/E fabricada a la planta d’Anvers, Bèlgica. Aquest vehicle es va fabricar el 1983 i es va matricular a Barcelona el 1984.
Porta el motor 2.0 d’Opel CIH ( Cam in Head ) -arbre de lleves al capdavant- cubicant 1979cc i lliurant 110 CV a 5400 voltes.
El 2009 se li va fer una renovació de planxa i pintura, repintant-lo del seu color plata original (referència Opel 128 86L Astro Silver). Tot i que és un GT/E, porta dos elements de l’Opel Manta i200: L’aleró posterior Irsmscher i el volant de quatre ràdios entapissat en cuir.
Adquirim aquest cotxe el primer trimestre del 2010. Amb nosaltres ha tingut bàsicament dues intervencions de manteniment/reacondicionament –no utilitzo el terme “restauració” perquè en aquest cas no és aplicable-: la primera per desmuntar/desenfundar i netejar tapisseria i la segona per a una intervenció mecànica preventiva en la qual el vam fer :
- Canvi preventiu de la bomba de l’aigua (no fallava, però és sabut que al cap dels anys fallen, així que millor canviar-la abans que presenti símptomes).
- Reparació del radiador a Radiadors Soler (és de coure així que sempre és reparable/reconstruïble).
- Canvi de l’embragatge viscós del ventilador.
- Canvi de les corretges de servei.
- Reemplaçar silent blocs de motor.
- Substitució kit d’embragatge (premsa, disc i coixinet) i cable.
- Frens: Canvi de pinces, bombins, bomba, discos i tambors.
Des del 2009 enrere, desconeixem l’historial d’aquest vehicle -al marge de saber que va tenir diversos propietaris-, però creiem que en general va tenir una vida “tranquil·la”. I creiem això, perquè al marge que no hi va haver necessitat de més intervencions mecàniques que les de manteniment pel desgast normal, vam poder veure que (quan l’adquirim i ara), que el motor gira amb bona regularitat, no hi ha consum visible d’oli, aquest surt molt net durant els canvis, i el líquid refrigerant està sempre transparent i sense pòsits. Si considerem que parlem d‟un vehicle de 40 anys d‟antiguitat completament de sèrie, el diagnòstic és més que satisfactori.
Actualment aquest vehicle es troba en circulació i disponible per llogar si el necessites per a sessió de fotos, filmacions o en una exposició. Sigui com sigui, contacta’ns si tens alguna necessitat relacionada amb el vehicle perquè et puguem ajudar.
També, si ets propietari o futur comprador d’un d’aquests models i necessites qualsevol informació de peces, recanvis, o informació tècnica que puguis necessitar, si us plau contacta’ns , perquè estarem encantats de compartir-la amb tu.
Opel Manta GT/E. Àlbum de fotos. Fes click a la categoria:
Opel Manta - Història
L’Opel Manta va ser creat el 1970, dissenyat sobre la base de l’Opel Ascona de l’època. Hi va haver dues generacions d’Opel Manta, conegudes com a Opel Manta A (1970-1975) i Opel Manta B (1975-1988), del qual hi va haver dues famílies, l’Opel Manta B i l’Opel Manta B2.
Tots els models de totes les generacions eren de motor longitudinal davanter i tracció darrera. Hi va haver diferents motoritzacions al llarg de la seva història, anant, en els models de sèrie, des de 1200CC carburació fins a 2000CC injecció electrònica Bosch L-Jetronic. Al llarg de la seva vida es van poder adquirir unitats amb canvi manual de 4 o 5 marxes (depenent de la versió) o canvi automàtic de tres velocitats.
El vehicle a totes les seves versions era un coupé de dues portes que encara que homologés 5 places, des d’un punt de vista pràctic era un 2+2 places. L’única variació de carrosseria que va haver-hi va ser la versió Manta B CC que era una mica més llarg, i incorporava un portó posterior.
Tot i que l’Opel Ascona, en el qual estava basat, va passar a motor transversal i tracció davantera en el Ascona C, el Manta va mantenir fins al final la seva concepció original de motor davanter longitudinal i tracció posterior (motor CIH, “Cam in Head” amb l’arbre de lleves a un lateral de les vàlvules i aquestes mogudes per uns taqués i balancins sense varetes empenceres)
La primera versió d’Opel Manta, (Opel Manta A), concebuda com a competidor del Ford Capri, pilots rodons i una forma més “coupé clàssic” duraria fins a 1975 en què va ser reemplaçat per l’Opel Manta B originalment basat en el Chevrolet Monza . Aquesta versió “B” de l’Opel Manta patiria una modificació el 1982 en què se li van incorporar els para-xocs/spoilers en plàstic més envoltants a la carrosseria, així com un aleró posterior que li donaria un aspecte més modernitzat per als estàndards de l’època, així com una línia més agressiva i/o esportiva.
Opel Manta: coupes industrials - D'esportiu a clàssic passant per una fase d'anacronisme
L’Opel Manta pertany a aquesta categoria que informalment es coneix com a “coupe industrial”: són aquells vehicles de marques generalistes que, partint d’un xassís d’una berlina o un compacte, els fabricants transformaven en un model d’aspecte esportiu i carrosseria coupé (o al menys dues portes) amb algunes millores al motor i mecànica en general, però amb prestacions contingudes i un preu relativament assequible. No eren, òbviament, vehicles que poguessin competir –ni ho pretenien– amb els esportius tradicionals de les grans marques premium. Però van tenir el seu públic i formen part de la memòria de molts dels que rondaven la vintena als anys 80 com aquell cotxe que alguns somiaven tenir. En el cas de l’Opel Manta, Opel el venia com un producte en què feia destacar l’esportivitat i les seves vistoses -espectaculars per a uns, excessives per a altres- línies.
Aquests coupés industrials especialment -i l’Opel Manta no va ser una excepció-, després de la seva època d’actualitat, van passar per una fase en què eren vistos com a antigalles desfasades i anacròniques i no com a clàssics. Els anglosaxons utilitzen l’expressió “crock or classic?” per referir aquesta dualitat. Durant aquesta època van viure un període de devaluació i moltes de les unitats de llavors van patir transformacions i tunnings d’allò més “imaginatives” per part d’alguns dels seus propietaris. Amb el temps, les que han sobreviscut, s’ han guanyat ja la classificació de clàssics de ple dret, molt possiblement perquè el pas del temps ha fet que només hagin quedat unitats en bon estat o restaurades d’ una forma igual o raonablement similar al seu estat original.
A Espanya, els Opel Manta comercialitzats a partir del 1982 serien els models de Manta B GT/E (Injecció L-Jetronic, 110 CV) i GSI posteriorment, que tenia la mateixa mecànica i exteriors del GT/E, canviant detalls com el color de la tapisseria, els vidres tintats en altres tons (verds en comptes de bronze) o la tipografia dels caràcters dels rellotges del quadre.
El model més alt de la gamma que es podia adquirir en concessionari de sèrie era l’Opel Manta i200, que amb el mateix motor de l’Opel Manta GT/E quant a cilindrada, donava una mica més de potència: 125CV -en lloc dels 110CV del GT/E- aconseguits amb una culata rebaixada i un disseny diferent de l’arbre de lleves, encara que el disseny del motor feia que s’hagués de portar alt de voltes per aprofitar les prestacions. La “i” del nom del model es correspon amb el nom de “Irsmsher”, empresa alemanya preparadora de cotxes amb una tradicional relació amb Opel GM. D’aquest model i200 se’n van fabricar unes 700 unitats, cosa que ho fa actualment un model força buscat entre els aficionats.
Opel Manta: Versions especials: TurboManta, i240, i300, i400
Turbomanta: El 1973 , gairebé un prototip. Creat sobre la base del motor 1.9S (carburació) del Manta A. Es van fabricar només 33 unitats per una companyia anomenada Broadspeed per encàrrec de General Motors, que va passar dels 90CV del motor original a 156CV (encara que amb la penalització d’un consum molt elevat).
Manta i240 : Basat en el Manta B GT/E entre 1984 i 1986. Motor de 2400CC, 134CV, 200Kms/h de velocitat punta. 300 unitats produïdes. Aspecte extern similar a l’acabat del Manta i400
Manta i300 : Preparat per Irmscher. Motor longitudinal de 3000CC de 6 cilindres, el mateix de l’Opel Monza o l’Opel Senator. 174CV, 225 Km/h de velocitat punta.
Manta i400 : Originalment concebut com una versió exclusiva del Manta GT/E. Del Manta i400 hi va haver en realitat dues fases:
- La primera fase de l’i400 en què el motor lliurava 143CV, en un motor alimentat pel sistema LE Jetronic de Bosch (Alimentació i encès controlat per la centraleta electrònica), portava llantes Ronal de 7×15 polzades i acabats de tapisseria i volant similars a l’i200 i amb uns acabats a la carrosseria semblants als d’aquest (i encara més sobris que els de l’i200).
- La segona fase una fase 2, en què, per tal de passar-ho a la competició, se li van incorporar canvis importants tant a la carrosseria (panells de kevlar i fibra de carboni, així com les aletes i para-xocs característics de l’i400), a les rodes ( Llandes Ronal de 8×15” davant i 10×15” darrere), i sobretot a la mecànica, amb un motor de 4 cilindres preparat per Cossworth. Aquest motor era un 4 cilindres amb carburadors que proporcionava originalment 230 CV, encara que en preparacions va arribar a lliurar 270CV, 300CV i fins a 340CV. Del Manta i400 es van fabricar 245 unitats (200 almenys eren necessàries per homologar-ho en competició per al Grup B). El 1984 Carlos Sainz va arribar a participar al Ral·li de Catalunya, encara que el cert és que el Manta i400 va arribar massa tard i aviat va quedar obsolet a la competició per l’entrada dels turbos i 4×4. Sigui com sigui, la prohibició del Grup B va deixar tots ells fora de la competició.
L’Opel Manta es va deixar de fabricar el 1988 després d’haver venut una mica més d’un milió d’unitats, de les quals aproximadament la meitat corresponen a l’Opel Manta A i l’altra meitat a l’Opel Manta B.
Opel Manta: El volant de l'i200. Ni Irmscher ni Opel
El volant de l’Opel Manta i200: No és un volant Opel ni Irmscher- Si voleu adquirir-ne un, busqueu-lo per “Italvolanti” .
Una de les peces més apreciades entre els aficionats a l’Opel Manta és el volant de l’i200 (o de l’i400). Aquest és un volant de 4 ràdios, entapissat en cuir i una mica més petit que el del Manta GT/E. A molts dels aficionats els agradaria tenir-ne un. Doncs bé: Aquest volant no és d’Opel, encara que porti el logotip al centre, sinó que va ser fabricat per l’empresa italiana anomenada “ITALVOLANTI”. Si busqueu a Internet referències per “ITALVOLANTI” trobareu aquest i semblants models, i encara alguns, amb adaptació de la pinya exactament iguals al del Manta i200. Aquí podeu trobar exemples agafats a l’atzar d’unitats en venda (a juny 2023) pertanyents a dos vehicles Volkswagen i Mercedes respectivament.
Opel Manta Elèctric: RestoMOD 2021
Fa un parell d’anys, el 2021, Opel GM va mostrar un “concept car” basat en la carrosseria del Manta A, anomenat “ Opel Manta GSE ” de propulsió elèctrica. Aquest model proporciona 147CV, tracció del darrere, un canvi de marxes “clàssic” com el dels cotxes de combustió. El repartiment de pesos s’ha cuidat instal·lant el motor davant i les bateries darrere per tal de mantenir un repartiment raonablement 50%-50%.
El cotxe ha estat mostrat per Opel amb motiu de la celebració del 50è aniversari de l’Opel Manta, com un restyling, o RestoMOD usant el terme actualment de moda per convertir alguns models clàssics a les noves tecnologies, però mantenint el seu aspecte original. Tenint en compte els que ho han pogut provar, aquest nou Opel Manta cobreix força bé les expectatives del que un aficionat al model podria esperar, resultant un vehicle divertit de conduir, i que malgrat la seva electrificació no abandona la seva essència, ni una gran part de les sensacions que produeix al seu conductor quan -inevitablement- se’l compara amb el seu homònim original dels anys 70.
Hi ha algunes veus o articles que esmenten l’any 2025 com a data de fabricació en sèrie, però això no sembla gaire probable, i no està (de moment, a juny de 2023) de cap manera assegurat: a part de qüestions comercials i financeres –no sembla que aquest sigui un model del qual es podria esperar un volum molt alt de vendes-, el vehicle hauria de passar alguns redissenys, com ara el fet que la bateria ocupa la totalitat del maleter, així com proves de xoc i altres homologacions. De manera que l’única certesa de moment -Juny 2023-, és que Opel ha mostrat un “concept car”, capaç de rodar -aquest sí- per les vies públiques, però encara lluny de tenir assegurada la seva entrada a les cadenes de muntatge .
Us deixo alguns vídeos sobre el model: estan en anglès i alemany, però si no coneixeu algun dels dos idiomes, podeu fer servir la versió subtitulada amb traducció.