Compartir a:
Renault Dauphine Gordini
Origen: Barcelona, Espanya, 1963
El nostre Renault Dauphine (o Renault Gordini) va ser matriculat a Barcelona l’any 1963. És una unitat tipus “Gordini” amb instal·lació elèctrica a 6V. Donat l’any de matriculació, possiblement va ser una de les úlimes unitats amb aquesta instal·lació a 6V.
Adquirim aquest vehicle al desembre de 2019, i vàrem passar uns dos anys treballant en la seva restauració i posada a punt. Aquest cotxe havia estat diversos anys emmagatzemat en una nau com a part d’una col·lecció particular, i tot i que la seva mecànica es trobava en bon estat de manteniment, tenia altres molts punts a millorar/reconstruir.
Actualment es troba en un magnífic estat: Tant de mecànica -se li han revisat/reajustat/renovat multitut de punts, com l’encesa, carburació, tren davanter i del darrere- com d’acabats: Se li ha fet una renovació completa dels interiors, així com diverses millores de la instal·lació elèctrica, volant, quadre d’instruments i ràdio.
Si a això hi afegim la renovació de la pintura (incloent peces auxiliars i baixos del vehicle) i la substitució de gairebé tots els cromats exteriors, el resultat és tenim una de les unitats millor conservades/renovades que no passa desapercebuda allà on va.
Si a això hi afegim la renovació de la pintura (incloent peces auxiliars i baixos del vehicle) i la substitució de gairebé tots els cromats exteriors, el resultat és tenim una de les unitats millor conservades/renovades que no passa desapercebuda allà on va.
Aquest vehicle es troba en circulació i disponible per llogar si el necessites per a sessió de fotos, filmacions o en una exposició. Sigui com sigui, contacta’ns si tens alguna necessitat relacionada amb el vehicle perquè et puguem ajudar.
També, si ets propietari o futur comprador d’un d’aquests models i necessites qualsevol informació de peces, recanvis, o informació tècnica que puguis necessitar, si us plau contacta’ns , perquè estarem encantats de compartir-la amb tu.
Renault Dauphine: Història
1951: Naixement - Renault Dauphine : La berlina amb vocació familiar
Durant els anys postguerra a Europa, i fins entrada la dècada de 1950, el catàleg de Renault es movia entre el Renault 4CV i el Fregate. És en aquest context, amb Pierre Dreyfuss a la presidència del grup Renault, quan sorgeix el projecte d’un Renault popular, més familiar i més modern que el Renault 4CV d’aquell moment. El projecte va començar el 1951 i el 1955 es van construir al voltant de 150 unitats de preproducció del nou Dauphine. Aquest model, una berlina de gairebé quatre metres, era certament més espaiós i confortable que el seu antecessor, el Renault 4CV, amb una vocació clarament orientat a les famílies, oa aquells que busquessin un vehicle més espaiós i més potent sense sortir del rang de vehicles de preu assequible. Tot i les diferències amb el 4CV, aquest nou Dauphine compartia gran part de les solucions tècniques amb el seu antecessor -de fet, avui dia es pot veure que moltes de les referències de parts i peces són compartides entre els dos models-. Igual que el Renault 4CV, el maleter era a la part davantera, encara que amb un volum de càrrega més gran que el del seu antecessor.
Va ser el 1956 quan es va presentar el Dauphine com a vehicle de sèrie comercialitzable, disponible en 7 colors diferents. Capaç d’arribar als 110 km/h, aquest nou Renault es podia adquirir amb dues opcions, l’embragatge Ferlec -un embragatge d’accionament elèctric per un panell de botons- i el sostre solar. Durant el primer any, ja es van incorporar diferents millores i actualitzacions, com ara una actualització de l’embragatge Ferlec, una nova visera solar ara en plàstic, un sistema de calefacció Sofica més eficient, un termòstat, nous indicadors laterals, noves rodes de llanta sòlida amb 3 femelles, un nou tauler de control bicolor, o una guantera folrada en vinil.
1958: La versió Gordini
La versió Gordini faria la seva aparició el 1958. Aquest deu el nom al preparador d’origen italià Amédée Gordini, creador d’aquesta versió de motorització millorada. El motor es potencia fins a 37,5 hp. i es distingeix per l’anagrama al capó del darrere, pneumàtics més amples, caixa de canvis de 4 velocitats i motllures laterals. Tot i això, l’evolució del Dauphine clàssic continua. L’embragatge Ferlec se simplifica, mentre que s’hi instal·len alguns desenvolupaments tècnics. Finalment, es modifiquen els pedals i els seients davanters. El 1959, el quadre de comandament va tornar a ser d’un sol color, mentre que els seients davanters podien ajustar-se amb una perilla lateral i van rebre una nova tapisseria. Apareixen noves manetes de les portes, una nova caixa de canvis, així com una nova suspensió anomenada Aerostable basada en una mena de “coixins” de cautxú farcits d’aire al tren del darrere, que feien una funció de “topalls elàstics” de fi de recorregut de la suspensió. Finalment, les portes del darrere tenen un dispositiu de seguretat per a nens, els intermitents són allargats i els tapacubs de roda ara són d’acer inoxidable. La versió Gordini, al mateix temps que el Dauphine “normal”, rep també totes aquestes modificacions.
Més endavant el Gordini incorpora un capó del darrere bloquejable, nou quadre d’instruments, mentre que el motor augmenta a 40 hp. La tapisseria s’ofereix en un teixit estampat tipus niu d’abella. S’instal·la un nou anagrama ”Gordini” a les aletes davanteres i el capó del darrere, mentre que com a opció és possible optar per pneumàtics Michelin X en 135×380.
1960: L'Ondine i la versió 1093
L’Ondine va néixer com una versió “luxe” del Dauphine. El 1960 es lliura amb una nova caixa de canvis, així com un nou motor d’arrencada, amortidors més flexibles i un nou carburador Solex.
A l’exterior, els intermitents laterals se substitueixen per models rodons a la part davantera, ia la part posterior s’integren a les llums. Finalment, el pedal de l’accelerador queda integrat al terra de l’habitacle.
Addicionalment, pintures metal·litzades i una tapisseria més treballada i luxosa acabarien per completar el model com una versió “luxe” de la saga Dauphine
El 1961, l’Ondine va rebre noves modificacions: Basat en el Gordini també va rebre noves llantes, un marc cromat per a la placa posterior, anagrames als guardabarros davanters, seients amb majors ajustos, topalls de goma al para-xocs del darrere, un tauler pintat de negre, i un maleter entapissat en tela. Mentrestant, el Dauphine Gordini hi va viure la seva última sèrie, ja que seria substituït durant l’any per l’Ondine Gordini. Aquest últim es distingeix pels seus pneumàtics de banda blanca i llum testimoni de llums llargues al tauler.
El 1962 l’única modificació del Dauphine va ser l’aparició de nous intermitents davanters “prestats” del Renault Floride. L’Ondine i l’Ondine Gordini reben rodes de 8 forats (12 anteriorment) i apareix una nova versió esportiva: El Dauphine 1093 . Es distingeix pel seu color blanc amb franges blaves, així com fars davanters de mida més gran. El seu motor donava 50 cv. la qual cosa li permetia assolir la gens menyspreable velocitat de 143 km/h.
A final de l’any 1962, l’Ondine desapareixerà del catàleg, mentre que el Dauphine 1093 desapareix un any més tard, a final de 1963, després de només 2 anys al catàleg.
1964: Version "export" a França i última època del Dauphine
. Per a la sèrie “export” de 1964, es van instal·lar 4 frens de disc. A la part davantera, també s’hi instal·len punts d’ancoratge del cinturó de seguretat. Es modifica la suspensió del darrere i s’augmenta la capacitat del dipòsit fins als 30 litres. Aquesta versió Export, es distingia per la caixa de canvis de 4 velocitats, motllures i llistons cromats, butxaques portaobjectes a les portes, nous seients (presos del R8), manetes interiors cromades i l’entapissat al maleter.
El 1965, el Dauphine va adoptar la caixa de canvis de 4 velocitats de la versió Export. Ambdues versions, el Dauphine Export i el Dauphine “normal” durarien fins a 1966, últim any de producció de tots dos. Aquest any la versió Gordini va ser ja l’única versió disponible fins al 1968. Com a últims canvis, es va eliminar la botzina de ciutat (portava dues botzines una per a ciutat, i una altra més forta, per a carretera) i adopta el dipòsit de l’anterior versió Export (29 l.).
L’any 1968 serà el darrer any de presència del Dauphine Gordini a França. Encara va estar disponible a alguns països fins al 1971, i en el cas d’Espanya, FASA va mantenir la producció fins al 1967.
Present al catàleg francès durant 13 anys, el Dauphine va tenir un gran èxit, especialment entre les famílies que volien un cotxe més espaiós i polivalent que el 4CV. Es va produir en 2.139.641 unitats a França, 125.912 a Espanya, 88.324 unitats a Argentina, per Indústries Kaiser Argentina -entre 1960 i 1970-
El Renault Dauphine a Espanya
La fabricació del Dauphine a Espanya va anar a càrrec de FASA Espanya, a Valladolid. Gairebé 126.000 unitats es van fabricar entre 1959 i 1967. Aquest vehicle va competir amb els SEAT 600, les primeres sèries dels SEAT 850, els Simca 1000, els Citroen 2CV fabricats a Vigo i en realitat no gaire més. Aquells anys, l’oferta nacional automobilística a Espanya era reduïda, i els pocs models d’importació disponibles quedaven en una esfera completament inassolible per a la majoria de la població.
La primera sèrie va ser el Dauphine R1090 amb motoritzacions entre 27CV i 32CV, caixa de canvis de 3 marxes, i instal·lació elèctrica de 6V.
En 1961 es va iniciar la versió Gordini R1091 de 38CV o 40CV -segons l’època de fabricació- i va ser al voltant de 1963/64 quan es va introduir el canvi de 6V a 12V (la nostra unitat per exemple, és matriculada el 1963 i sent Gordini amb 4 marxes, és de 6v). Aquesta versió Gordini duraria fins a l’any 1967 i va ser la que va rebre les més de les millores, com a quadre de comandament en negre, volanta bicolor o llantes ventilades.
Entre 1962 i 1965 va estar disponible a Espanya la versió Ondine, més luxosa, encara que amb motoritzacions més modestes (27CV, 30CV o 32CV) que el seu germà el Gordini.
A Espanya, la producció del Renault Dauphine (en qualsevol de les seves variants) va acabar el 1967.